Miquel Carreras
Elements d'història de Sabadell
Ajuntament de Sabadell
1932

Segle XIII: "Amb la formació del carrer de Jesús, que aleshores no tenia pas aquest nom, es va allargar el carrer que és ara de St. Antoni que va poder arribar fins a les primeres cases de passat el carrer de Jesús, lloc anomenat el Colomar d'en Botet, per una instal·lació d'aquesta mena que hi devia tenir la família dels Botet." (p. 110) Segle XIV: "El carrer de Sant Antoni, com hem dit, era el del Colomar d'en Botet. Tancava un xic més enllà de la travessia del carrer de Jesús, on s'alçava el portal de Terrassa. Per això s'anomenava també 'carrer que va al portal de Terrassa'. " (p. 156-157)

Segle XVII: "...carrer de Sant Antoni. D'aquest existia només el principi o sigui la part que anava des del carrer de Manresa a les primeres cases que venien després del carrer de Jesús. Sembla que no s'establia perquè els Feu volien conservar el gran hort que hi tenien i que arribava fins al carrer de Gràcia." (p. 248)

"De la part, en aquells temps obrada, del carrer de Sant Antoni, se'n va dir carrer d'En Feu, per raó del que més possessions hi tenia." (p. 249)

Segle XVIII: "El carrer de Sant Antoni es va allargar i va prendre l'extensió que avui té..." (p.276) "En aquesta centúria el carrer d'En Feu va mudar el nom en el de Sant Antoni." (p. 277) "14. Carrer de Sant Antoni, abans de l'Hort d'En Feu i més abans dels Casots." ("Plànol de la vila de Sabadell en 1792. Segons el Dr. Antoni Bosch i Cardellach"). (p. 276-277)

"L'entroncament del carrer de Sant Antoni amb l'actual c. de Jesús, s'anomenava "Els Quatre Cantons" (p. 455 2a. ed.)

"En 1859 el fabricant Antoni Casanovas va erigir al carrer de Sant Antoni l'espaiós i digne casal que havia de servir, amb el temps, de residència al Jutjat de 1a. Instància, Caixa d'Estalvis, Escola Industrial, i ara al nostre Museu." (p. 374).

Antoni Bosch i Cardellach
Anales de la Villa de Sabadell - II
Fundació Bosch i Cardellach
1992

1615: " 21 Diciembre. A la media noche algunos escalaron los muros y la casa de Juan Feu, Notario, y no haviendo podido matarle de un arcabuzazo, mataron a su caballo, huyendo luego por el mismo lugar. El Concejo hizo Sindicato al mismo Feu para denunciar el caso al Real Concejo, dando 50 libras por caución y descubrir los reos. La casa de Feu -que después se llamó Albaret- estaba junto als Scasots, y éstos, a la muralla, como se dijo en 1605." (p. 33)